Efervescències

Multituds poètiques al galop

s'avaloten de metàfores, 

les abraçades corren corren corren

sense defallença.

M'embolcallo d'efervescències;

canto, m'esllavisso amb els anhels del poble.

Tasto petons de xocolata.

Carícia permanent, la poesia cavalca

com l'onada que balla per la cala dels pins alçats.

Escolta escolta escolta aquesta cançó.

Afegeix-te.

T'hem obert les cloïsses.

Fidel; setembre de 2014

Mesclar

Ens vam mesclar

i la flama feu el cim

de la utopia preuada.

Els dits, les mans, trapelles elles,

jugaven a trobar més cos.

Bategava el riu,

mai no s'atura el salt d'aigua;

i nosaltres, nosaltres ens omplíem,

ens omplim de petons

com qui cavalca dins un túnel de diamants

sota l'auspici d'una flama

alçada com un poble revoltat.

Fidel, 13 de setembre de 2014

Remant

"...com el rent ('REM' per a mi) de la força segura del poble..."
J.A. Estellés, no exactament

     Com remaven !

Per una vegada no ens hem fixat

amb els braços dels remers, no.

Vam creure i hem cregut

en la sincronia dels seus moviments.

Com remen !

Duen un velocitat que no és de llanxa motora,

però déu ni do; desafiant vents i onatges;

escolta l'esquitx de l'aigua,

com avancen, com remen !

Som un, un equip, una sola veu,

una sola barca, un sol poble;

un sol somni. 

Mireu, mireu com remen !

Talment la força segura del poble,

la fermesa perfecta de sincronia del poble,

la força neta i obstinada del sacrifici del poble.

Com remaven, com remen, com remaran !

Fidel; agost de 2014

Menorca

Ara ja t'ho puc dir.

Et dic que cavalco arrapat

al teu batec salvatge;

que corro pels teus versos,

llisco per les teves aigües,

llepo la teva sal.

Et puc dir que salivo de desig,

m'omplo, gemego de goig entre metàfores

i capvespres ataronjats

i el vent com a darrera simfonia.

Et dic, et puc dir que m'amaro

de nord i de sud un mateix dia,

un viatge de contraris atrets.

Et dic que on tu el rellotge

es confon amb una ensaïmada

i a les vuit tot es pinta color sobrassada

i tot ens envolta d'un blau intens.

Ara ja t'ho puc dir;

aquí ja tot em basta.

Et dic que aquí

he après a pedalejar el meu camí.

Aquí he après a cavalcar els meus somnis,

a mirar les noies, a sentir,

a proclamar a cop de vent

a sud i a nord la meva poesia.

Ara ja t'ho puc dir,

Menorca, ara ja t'ho puc dir.

Fidel; 29 i 30 d'agost de 2014