Ens vam mesclar
i la flama feu el cim
de la utopia preuada.
Els dits, les mans, trapelles elles,
jugaven a trobar més cos.
Bategava el riu,
mai no s'atura el salt d'aigua;
i nosaltres, nosaltres ens omplíem,
ens omplim de petons
com qui cavalca dins un túnel de diamants
sota l'auspici d'una flama
alçada com un poble revoltat.
Fidel, 13 de setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada