Menorca

Ara ja t'ho puc dir.

Et dic que cavalco arrapat

al teu batec salvatge;

que corro pels teus versos,

llisco per les teves aigües,

llepo la teva sal.

Et puc dir que salivo de desig,

m'omplo, gemego de goig entre metàfores

i capvespres ataronjats

i el vent com a darrera simfonia.

Et dic, et puc dir que m'amaro

de nord i de sud un mateix dia,

un viatge de contraris atrets.

Et dic que on tu el rellotge

es confon amb una ensaïmada

i a les vuit tot es pinta color sobrassada

i tot ens envolta d'un blau intens.

Ara ja t'ho puc dir;

aquí ja tot em basta.

Et dic que aquí

he après a pedalejar el meu camí.

Aquí he après a cavalcar els meus somnis,

a mirar les noies, a sentir,

a proclamar a cop de vent

a sud i a nord la meva poesia.

Ara ja t'ho puc dir,

Menorca, ara ja t'ho puc dir.

Fidel; 29 i 30 d'agost de 2014