Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 30 de gener del 2015

En pau



No hauria existit aquest poema si la 'Núria Miramelsmots' no m'hagués inspirat. Els dos primers versos són d'ella. A partir de l' "En pau / et penso" va sorgir això. Especial ment dedicat avui al dia de la pau, la interior, com a forma de viure i més política.


En pau
et penso.
...quan obro
la finestra
i fito l'estora
suau del mar.

En pau
quan obro
la finestra
i fito el núvol blanc
per on reposen
flonjos somnis
en pau.

En pau
et penso,
et somnio.

En pau
blau i blanc,
aigua / pluja,
mar i núvol.
Vida i més vida.
Tu i jo.

Et penso
quan et somnio.
Et somnio
quan et penso.
En pau la pau.
Silenci...
Arriben els teus versos
(quan obro la finestra).
Silenci.


Fidel; 28 i 29 gener 2015

dissabte, 24 de gener del 2015

Encara

Aquell maleït dissabte 27 de desembre de 2014 ens va deixar l'Oriol Canals, músic, animador infantil. Una mort d'accident, tràgica, massa jove, massa injust tot plegat. Sense tenir cap lligam familiar o d'amistat directe amb ell, suposo que pel fet de tenir filles petites i haver estat en alguns dels seus concerts, la notícia em va frapar molt.
ENCARA el recordo, el recordem quan va tocar a favor de la construcció de l'escola nova l'Univers de Gràcia.
L'endemà del tràgic fet, vaig escriure aquest poema :



Encara veig els ulls de somni de les meves filles,
encara la tendresa d'aquells acords de guitarra
encara la seva veu per sobre de qualsevol silenci.
Li agradaven les escoles que estaven per fer.
Era un constructor massiu d'il.lusions
més enllà dels reis mags; cantava. Cantava pels nens.
Només cantava i tocava pels nens.

De bon matí la destralada del vent.
A la terrassa, l'olivera jau abatuda.
Com una vida. Com una mort.
Encara. Sempre. Oriol.


Fidel; 28/12/14

dimarts, 20 de gener del 2015

Negre


Marca "Una marca és una identificació comercial primordial i/o el conjunt de diversos identificadors en el que es relaciona i ofereix un producte o servei en el mercat"
( Vikipèdia )

Marca Barcelona :
Ciutat xopa de clavegueres brutes, vergonyes,
persones invisibles oblidades;
l'èxit delimitat, la festa
que ens cau a sobre com una dalla mortal.
Plou. Ahir, avui i demà plouen banderes negres,
aigües residuals, rates com marques negres
sense deixar?., sense deixar cap marca.
Pluja, llàgrimes d'IN-justícia,
persones sense marca, cruïlles fosques de dol.
Tanta gent i ningú ?, tanta gent i ningú ?!!!.
Persones, persones sense Patrícia.
Sense Patrícia, sense Patrícia, sense Patríciz.
Uniformes, corbates, diner encara més negre
i xandalls. I platges encara més negres,
i somnis encara més i més negres
i clavegueres sobreeixides encara més i més i més..., negres.
Marques negres, poetes negres (ergo poemes negres),
captaires negres, caixers automàticsplens de llums negres,
centres comercials molt negres, tallers mecànics negres.
Crits a les cases negres, petons negres, 
trobades i comiats negres
circumstàncies, fanals negres,
límits que semblen de colors però que són negres;
i que em perdonin tants negres !.
I sobretot, contenidors bruts i negres,
badalls de matinada negres, matins en dilluns negres.
Tubs d'escapament que s'escapen negres,
gratacels per fora negres,
orfes, pensionistes, taxistes, llauners, putes,
buscadors de ferralla negres. Pallisses negres, xiscles
obres negres en barris sempre negres
i barris de dalt que semblen de llum
però són encara més negres !.
Requalificacions de sòl negres,
sotracs negres, llibreries nazis negres,
mirades negres, hospitals, CAPs negres,
residències d'avis negres, mercats negres,
cotxes i inclús bicicletes negres,
Rambles amb riuades de guiris negres
i treballadors encara més negres...
Aparador, aparadors lluents al Passeig de Gràcia negres,
centres d'internament encara més negres,
pobresa, solituds, vergonyes encara més i més negres.
Fins i tot caguem merda negra a Bar-ce-lo-na.

I avui..., pluja negre,
llàgrimes que ens cauen negres, encara més negres.
INJUSTÍCIA negra.
Patrícia sense tu negra
Polítics (molts), policies (molts),
comissaries, torturadors, jutges, alcaldes, regidors...
(alguns, alguns, alguns, alguns...)
absolutament blancs, emblanquinats
fent-se el nus a la corbata
i sortint de casa per acomplir amb el seu deure.
Mentre, a sota, clavegueres negres
amb rates blanques
que de cops surten a la superfície
per veure el que troben negre.
Ciutat morta, per veure el que troben
Ciutat Morta, negre, sense tu Patrícia. 
Sense tu negre, negre, negre. 
Ordre, ordre, ordre negre; aquí mano jo,
persones sense marca. 
Cruïlles fosques de dol. Plou.
Marca Barcelona. Una gran marca.

.

Fidel; 19/1/15

dijous, 15 de gener del 2015

Et parlaria (refet)


Et parlaria sobre la feresa de les gotes fredes, 
et parlaria del meu alè inconstant, 
et parlaria amb un vers de xocolata 
o d’una flor marcida pel fum en un diluvi de haixix. 
Et parlaria de les nits d’estiu, 
parlaria dels meus mots perduts en una mar descalça. 
Et parlaria de la meva veueta interior 
que em commina a fugir amb tu, 
sí tu : el subratllat interminable
- talment un desert entre dunes de desigs -, 
el tren nocturn que penetra pel meu horitzó. 
Et parlaria del meu darrer silenci, 
el darrer secret que degota els meus amagatalls 
per escolar-se finalment, entre els teus blaus.


Fidel; 18 i 20 gener 2010. Refet gener 2015

divendres, 9 de gener del 2015

...avançar la tardor...



Es va avançar la tardor
i les fulles de l'Imperi semblaven que queien a lloc,
jeien mortes com llàgrimes aturades pel temps.
I en aquell llac artificial la tardor va obrir
bona part dels colors de la llibertat.
La canalla tornava a escola raonablement il.lusionada,
amb la V (baixa) dibuixada als llavis.
Els culpables es confessaven,
les cruïlles no s'ofegaven de calor
i als poetes els costava treure'm a ballar.
I mentre, jo seguia tocant la melodia
de les gralles més desobedients 
infiltrades pels carrers de la Vila de Gràcia
Es va avançar la tardor
i les fulles esgrogueïdes de l'Imperi abatudes de por
tremolaven de tanta grandesa.
mentre els teus llavis besaven les gralles del desig.


Fidel; 5 i 9 gener 2015

dissabte, 3 de gener del 2015

Posessió-domini



"És aquest, sí, segur,
el tren que posseeix l'estació".

El goig fugaç o... fugaç el goig
com l'embranzida esverada del conill
que perdem de vista quan els ulls dels fars
giren per il.luminar nord enllà. Ai, nord enllà !
Llavors, la foscor fa coalició amb el sexe,
el centre amb la dreta -o amb l'engruna migranyosa
d'una socialdemocràcia tan fugaç que no hi és-;
el meu jo vaitger amb el jo transgressor...,
els teus silencis amb els meus... poemes.

Una tarda fregant a vespre, tramuntana a l'Alt Empordà.
Goig fugaç sense columnes de marbre,
sense desnonaments que et clavin l'alè
sense crosses ni crustacis podrits.
Només una dolça i fugaç tarda sense crits
orquestrada per un vent diàfan color carabassa.

"És aquest, sí, segur,
el tren que posseeix l'estació".
El meu, el teu tren
L'elèctric de joguina o el de propers adolescents eterns
que han estat, som i serem,
com una pàtria que escriu poemes.
Guaita la punxa de la màquina que apunta a nord !

Ai nord !, nord enllà, 
perpetuo com la por o la geografia.
Com l'adolescent que aguaita mapes
i traça rutes de trens que posseeixen estacions.
El meu, el teu, el vostre tren.
Un somni rodoníssim com un anell perfecte.

És aquest, sí, segur:
el tren, el goig -fugaç o permanent-
que posseeix tot el meu somni.
No sempre és al mar la poesia. 
Hi ha versos adolescents llegint-me en una estació.
El meu domini. De vegades. Sempre.


Fidel; desembre 2014

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)