Et parlaria (refet)

Et parlaria sobre la feresa de les gotes fredes, 

et parlaria del meu alè inconstant, 

et parlaria amb un vers de xocolata 

o d’una flor marcida pel fum en un diluvi de haixix. 

Et parlaria de les nits d’estiu, 

parlaria dels meus mots perduts en una mar descalça. 

Et parlaria de la meva veueta interior 

que em commina a fugir amb tu, 

sí tu : el subratllat interminable

- talment un desert entre dunes de desigs -, 

el tren nocturn que penetra pel meu horitzó. 

Et parlaria del meu darrer silenci, 

el darrer secret que degota els meus amagatalls 

per escolar-se finalment, entre els teus blaus.

Fidel; 18 i 20 gener 2010. Refet gener 2015