Encara

Aquell maleït dissabte 27 de desembre de 2014 ens va deixar l'Oriol Canals, músic, animador infantil. Una mort d'accident, tràgica, massa jove, massa injust tot plegat. Sense tenir cap lligam familiar o d'amistat directe amb ell, suposo que pel fet de tenir filles petites i haver estat en alguns dels seus concerts, la notícia em va frapar molt.
ENCARA el recordo, el recordem quan va tocar a favor de la construcció de l'escola nova l'Univers de Gràcia.
L'endemà del tràgic fet, vaig escriure aquest poema :

Encara veig els ulls de somni de les meves filles,

encara la tendresa d'aquells acords de guitarra

encara la seva veu per sobre de qualsevol silenci.

Li agradaven les escoles que estaven per fer.

Era un constructor massiu d'il.lusions

més enllà dels reis mags; cantava. Cantava pels nens.

Només cantava i tocava pels nens.

De bon matí la destralada del vent.

A la terrassa, l'olivera jau abatuda.

Com una vida. Com una mort.

Encara. Sempre. Oriol.

Fidel; 28/12/14