Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 24 de gener del 2015

Encara

Aquell maleït dissabte 27 de desembre de 2014 ens va deixar l'Oriol Canals, músic, animador infantil. Una mort d'accident, tràgica, massa jove, massa injust tot plegat. Sense tenir cap lligam familiar o d'amistat directe amb ell, suposo que pel fet de tenir filles petites i haver estat en alguns dels seus concerts, la notícia em va frapar molt.
ENCARA el recordo, el recordem quan va tocar a favor de la construcció de l'escola nova l'Univers de Gràcia.
L'endemà del tràgic fet, vaig escriure aquest poema :



Encara veig els ulls de somni de les meves filles,
encara la tendresa d'aquells acords de guitarra
encara la seva veu per sobre de qualsevol silenci.
Li agradaven les escoles que estaven per fer.
Era un constructor massiu d'il.lusions
més enllà dels reis mags; cantava. Cantava pels nens.
Només cantava i tocava pels nens.

De bon matí la destralada del vent.
A la terrassa, l'olivera jau abatuda.
Com una vida. Com una mort.
Encara. Sempre. Oriol.


Fidel; 28/12/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)