Es va avançar la tardor
i les fulles de l'Imperi semblaven que queien a lloc,
jeien mortes com llàgrimes aturades pel temps.
I en aquell llac artificial la tardor va obrir
bona part dels colors de la llibertat.
La canalla tornava a escola raonablement il.lusionada,
amb la V (baixa) dibuixada als llavis.
Els culpables es confessaven,
les cruïlles no s'ofegaven de calor
i als poetes els costava treure'm a ballar.
I mentre, jo seguia tocant la melodia
de les gralles més desobedients
infiltrades pels carrers de la Vila de Gràcia
Es va avançar la tardor
i les fulles esgrogueïdes de l'Imperi abatudes de por
tremolaven de tanta grandesa.
mentre els teus llavis besaven les gralles del desig.
Fidel; 5 i 9 gener 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada