Sense control

 

(Imatge:Fidel Picó; 23/3/22)

Les ones baten sense control.

I ja fa massa dies.

Es va desfent la platja,

la sorra capitula

i cada cop més sols,

                   més sols.

 

La mar batega odi,

els esculls sagnen de por.

Les ones, com martells feixistes,

avancen amb fúria.

Quan vulnerable el front marítim,

a mercè del pànic imperant !

Sense recurs, els fonaments

ens cauen a trossos.

Sense refugi, vagant

i a la intempèrie, rebent els cops...

 

I amb només una galleda,

una galleda...un home sol,

tèrbol atzur, la mar

fúria, fúria, fúria...;

i cap a terra...

una malalta esperança

cada vegada més sola.

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

24 març 2022

Walking barris

 

Escola Heura (escola de primària), Horta. Barcelona

Camina;

canvia de Districte,

-Parc de les Aigües, Guinardó-;

troba un lloc dels d’abans

o troba un lloc i sent

i troba el poema nou.

-Plaça Catalana i seguim-.

Improvisa. Juga;

busca una nova tendresa.

Segueix caminant.

-Horta. Escola Heura:

1968-2022,

pel davant i pel darrera-.

Endavant; camina,

enfosqueix, Plaça Eivissa.

Torna a casa,

però torna a caminar.

 

Tots tornem al lloc,

i tornem a casa

caminant, tal vegada

una nova tendresa.

 

Poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2022

Ucraïna

 

Mira l'esquerda dels dies !,

mira com s'escolen

-com rius de sang-

les llàgrimes dels infants

que neixen a Ucraïna

i deixen el pare al front,

l'escola enrunada;

i s'omplen els autobusos grocs

amb les lentes mares

que, com volves de neu, cauen callades

però que sempre sempre hi són.

I aquí només goteja la pica,

les genives sagnen poc,

els autobusos porten gent a la feina

i l'esquerda del mur es difumina

per la blancor i la pau imperant, aquí,

la ceguesa de tanta llum il·limitada.

A Ucraïna, l'esquerda dels dies,

les pupil·les de la por.,

la neu que cau lenta

i els autobusos que marxen.

Poeta roig (Fidel Picó)

Març 2022

Devorat de realitat

 

Et vaig somniar molla del tot

després del ball sota la pluja.

Desitjava a torrenteres el teu cos.

Però vaig tenir un despertar 'realpolitik':

tot era un immens desert de sal

(indret on fins i tot ploren els no poetes)

en el que jo no esquiava,

on ja no hi havia ni sorra 

per ser més suau

amb la santa realitat.

A punt d'insurreccionar,

t'havia somniat 

absolutament molla de desig,

i ara m'afegava a l'aspre

amagatall de la solitud

liquat, esquitxat, inundat 

de santa, blanca i putrefacte... 

realitat.

El poeta roig (Fidel Picó)

Març 2022