Et vaig somniar molla del tot
després del ball sota la pluja.
Desitjava a torrenteres el teu cos.
Però vaig tenir un despertar 'realpolitik':
tot era un immens desert de sal
(indret on fins i tot ploren els no poetes)
en el que jo no esquiava,
on ja no hi havia ni sorra
per ser més suau
amb la santa realitat.
A punt d'insurreccionar,
t'havia somniat
absolutament molla de desig,
i ara m'afegava a l'aspre
amagatall de la solitud
liquat, esquitxat, inundat
de santa, blanca i putrefacte...
realitat.
El poeta roig (Fidel Picó)
Març 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada