Fer poemes
és esperar a dins
que em vinguis a buscar.
Que obris la porta.
Que comenci la festa,
o que acabi tot,
tornant a casa sol
no esperant res.
------
Fer poemes
és descobrir
que em vas mirar,
em mires,
i potser em miraràs.
I així, el tren allà;
el foc, el silenci, aquí
il·luminant, escalfant...,
descobrint-nos.
------
Fer poemes
no és esperar
un camí de flors i violes.
És un camí d'esbarzers,
una pilota malferida, punxada
i tu que trobes les vocals
I-O-A,
i jo les consonants
P-L-T,
i les juntem i diem PILOTA,
i la rescatem i la xutem.
I un dia fem gol.
(I la pilota mansament que cau
i besa uns esbarzers
que fan de xarxa,
i el poema apareix
com un gol)
------
Fer poemes
és estar amb la por
i que aquesta et convidi a sopar,
i en acabar, cadascú a casa seva tu,
que no em desagrada
això de romandre sol.
------
Fer poemes
és jugar a fet i a amagar.
Fer poc i amagar molt
(I que no et vegin els del nord,
que sempre han cridat molt).
------
Això de l'art:
un cactus que crema,
un tren que travessa les llàgrimes,
una mar que balla,
un mòbil que s'apaga.
Un nen
que no va a treballar
i potser un dia,
fa poemes.
Poeta roig (Fidel Picó)
Febrer 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada