Amor o sexe

 

* Retrobar-nos -perquè no havíem marxat mai-, i fer-nos aquesta pregunta.

Pels de sempre, sempre; l'empremta de l'amistat (Heurencs 1968).

Per ells aquest i tants poemes.

I

Amor o sexe

era el debat a la taula més rodona.

Per parelles, ben posats,

hi dèiem la nostra:

amor o sexe;

Cantonigròs, segle XXI.

I jo vaig dir amor,

amor i amistat

com la que hi havia a la taula.

Érem els de sempre,

molts van dir sexe,

però érem la solidesa

en un món ultra líquid.

I jo vaig dir amor

i no sexe;

i tu, crec, també...

II

No fotem !

Ni aquest poema

ni els altres

són -o provoquen-

                        un orgasme.

Ni un, ni dos, ni tres..., ni coit.

Un poema és calfred,

curtcircuit més que focs artificials,

llargcircuit més que petard.

Abisme, vertigen, caiguda,

tsunami, terretrèmol, aiguamoll,

natació sincronitzada; amagatall.

És tren que somica,

esquerda que rondina,

got brut, barana rovellada.

Un cotxe 127 que va fent

arreu, sovint, sempre.

És un equip de futbol, el teu

i, si pot ser, el nostre, millor.

Tempesta, dolor, patiment.

Un delta que calla.

Desamor. Una barca deixada.

Amistat, sí; molta amistat

el poema-poeta-poesia.

I no, no és cap orgasme,

ni es menja ni es barreja amb aigua.

Ho sento.

Va més endins.

Era, és amor i no sexe.

Poeta roig (Fidel Picó)

Febrer 2022