Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 18 de febrer del 2022

Amor o sexe

 


* Retrobar-nos -perquè no havíem marxat mai-, i fer-nos aquesta pregunta.

Pels de sempre, sempre; l'empremta de l'amistat (Heurencs 1968).

Per ells aquest i tants poemes.


I

Amor o sexe
era el debat a la taula més rodona.
Per parelles, ben posats,
hi dèiem la nostra:
amor o sexe;
Cantonigròs, segle XXI.
I jo vaig dir amor,
amor i amistat
com la que hi havia a la taula.
Érem els de sempre,
molts van dir sexe,
però érem la solidesa
en un món ultra líquid.

I jo vaig dir amor
i no sexe;
i tu, crec, també...



II

No fotem !
Ni aquest poema
ni els altres
són -o provoquen-
                        un orgasme.
Ni un, ni dos, ni tres..., ni coit.
Un poema és calfred,
curtcircuit més que focs artificials,
llargcircuit més que petard.
Abisme, vertigen, caiguda,
tsunami, terretrèmol, aiguamoll,
natació sincronitzada; amagatall.
És tren que somica,
esquerda que rondina,
got brut, barana rovellada.
Un cotxe 127 que va fent
arreu, sovint, sempre.
És un equip de futbol, el teu
i, si pot ser, el nostre, millor.
Tempesta, dolor, patiment.
Un delta que calla.
Desamor. Una barca deixada.
Amistat, sí; molta amistat
el poema-poeta-poesia.

I no, no és cap orgasme,
ni es menja ni es barreja amb aigua.
Ho sento.
Va més endins.
Era, és amor i no sexe.



Poeta roig (Fidel Picó)
Febrer 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)