Que el sistema té esquerdes,
ho sabem.
I que els teus ulls s'il·luminen pel forat
que l'esquerda més profunda ha dibuixat,
ho sabia jo, potser només jo.
Però no marxeu, hi ha més coses:
El castell està cremant,
diu el poeta.
Però el poeta probablement ha begut massa,
-és clar que no crema!-,
el castell resta abandonat
com una pilota punxada
al solar de la tristesa.
Sí, tristesa, llarga tristesa
com un tren sense música,
com un poeta sense tu.
La cosa pren un caire salvatge,
una cicatriu arreu,
uns ulls deixats al llit de la solitud
il·luminats per la llum del mòbil
i les portes closes.
I la cambra crement de por,
por com tots els castells de fora.
Cremant, cremats de por.
Poeta roig (Fidel Picó)
Febrer 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada