De cròniques i tertúlies

 

Diuen les cròniques

i ara les tertúlies de la ràdio

que Jesucrist va viure

als vestidors de can Barça,

Jim Morrison al Casal d'Avis,

Katl Marx tenia una habitació

secreta a Versailles,

mentre tu ballaves ska a Riad

i jo col·leccionava semen

a les gorges Du Tarn.

O això deien els bocamolls alternatius,

els crítics més sagaços, 

els apòstols del crit,

els ballarins de les farres.

Insinuaven les cròniques

que el món era confús,

que els tallers s'havien quedat petits 

i les bruixes eren desnonades

perquè llegien a poetes maleïts.

Ara, a les tertúlies

les serps van en corbata, 

mediten amb les rates a les clavegueres,

els experts es tatuen de 'sí senyor',

els palaus continuen amb els seus miralls.

Algú ha comprat les escombres 

de les bruixes a wallapop

i el bomber ruixa amb aigua

la darrera barricada,

i la canalla plora per uns dolços

i perquè ha vist un passamuntanyes negre al terra,

i tu em vas mirar fa

vuit-cents vuitanta-sis dies

i jo, ara, dalt del penya-segat 

mullant el mar.

El Poeta Roig (Fidel Picó)

Gener 2022