(Imatge:Fidel Picó; 23/3/22)
Les ones baten sense control.
I ja fa massa dies.
Es va desfent la platja,
la sorra capitula
i cada cop més sols,
més sols.
La mar batega odi,
els esculls sagnen de por.
Les ones, com martells feixistes,
avancen amb fúria.
Quan vulnerable el front marítim,
a mercè del pànic imperant !
Sense recurs, els fonaments
ens cauen a trossos.
Sense refugi, vagant
i a la intempèrie, rebent els cops...
I amb només una galleda,
una galleda...un home sol,
tèrbol atzur, la mar
fúria, fúria, fúria...;
i cap a terra...
una malalta esperança
cada vegada més sola.
Poeta roig (Fidel Picó)
24 març 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada