Llevantades maldestres

 

Una inoportuna ràfega de vent

s’endú els teus fulls sud enllà

fins que aterren suaument al pati de l’Institut.

Hi ha unes noies jugant a basquet

que reiteradament trepitgen els teus versos.

Des del balcó els ulls són al pati.

Mentre la pilota llençada de lluny entra a cistella,

una altra noia engrapa un dels fulls,

demana el canvi, surt i endinsada,

llegeix el poema d’amor que tu has escrit.

Des de dalt, copses com somriu.

Tu llavors decideixes baixar al carrer,

el travesses i t’atanses a la reixa que separa el pati.

 

Només t’has perdut vint segons de pel·lícula.

Hi ha una altre fort cop de vent,

com un joc, tot retorna o sembla començar;

a la noia se li ha escapat el full que retenia

i vola al teu terreny de joc.

L’agafes i els teus ulls tornen al poema:

“Encerclem-nos ara que som a tocar del cim”,

així havies acabat el poema.

En vermell hi ha un afegitó que ella ha escrit

en aquests vint segons de baixada d’escales:

“Només ens queda creuar la glacera que,

com una reixa que separa l’escola de la vida,

l’edat ens ha deixat”.

Tu la crides, li dones el full i te’n vas en silenci.

Un pobríssim moltes gràcies ressona pel carrer.

 

Ella continuarà somniant en creuar glaceres

per abraçar-se a prínceps blaus.

Tu, veient fantasmes negres,

separant l’escola de la vida,

veient reixes com llevantades maldestres

assaltant els teus versos.

 

 

 (Original: 27 setembre 2011)

Retocat: Març-abril de 2022

Poeta Roig (Fidel Picó)