La por comença
quan escorcollen
la casa
davant els teus
fills.
La por quan
l’engany esdevé
oficial de primera.
La por quan
creus que el cotxe
que ve en sentit
contrari,
t’envestirà i
tot serà un drama.
La por quan
un llarg silenci
no fa flor ni
paraula.
La por quan
brama
l’onada
enfurismada
i s’estavella
contra les roques
i tu tens por a
tanta intempèrie.
La por quan
la ferida oberta
roman més oberta
que mai,
com s’obren les comportes d’un embassament .
La por quan
els escorcolls
es perllonguen
davant els teus
fills.
Quan la por
forada les butxaques
i gosa davallar
com l’aigua del torrent desbocat.
La por quan ells
ja ho saben tot
de tu. I tu?,
tu comences a
dir sí a tot
i no al teu cor.
La por quan
l’engany massiu
se’t posa endins
i tu te’l creus
i el tot t’engoleix
i ja ets un llop
més de la tribu,
una por més a la
teva bossa de mà.
Poeta roig
(Fidel Picó)
Abril de 2022
(text sense majúscules) trobe la poesia és l'última defensa de la paraula. ben mirat, "cultura" també són les guerres i la violència dels/entre humans. ben mirat la por no és real més enllà de.., dellà els seus trets funcionals, aquests que ens alerten i preparen per a una resposta. o no, però en la incapacitat de reaccionar associada o entesa com la por, hi intervenen més coses. a la natura no hi ha d'emocions, només respostes en tant que funció adaptativa, observades arran cinquanta anys de natura.
ResponEliminaels Fiann irlandesos, sotmesos a un dur ensinistrament per a defensar-se'n i defendre la comunitat debien de conéixer també "els dotze llibres de poesia", segons relata Yves Bonnefoy al seu "Diccionari de Mitologia". tot plegat i d'altra banda en resulta innegable el poder curatiu i benèfic dels poemes i contra la por. salut