Transitem

I

Bé, ja és prou clar: 

transitem traumatitzats i obedients 

per la senda del crepuscle vermell. 

Els més pessimistes diuen 

que les joguines ara semblen esbarzers, 

que a les clavegueres avui hi ha més merda de l’habitual; 

i que les esperances són aiguamolls tenebrosos 

com grisos centres d’internament.

Els més optimistes però, diuen 

que si juguem bé guanyarem, 

que et trobaràs tots els musclos oberts; 

i que la poesia no caducarà ni envoltada de llops.

II

Ens anem tancant. 

Tots els capítols dels llibres 

es vertebren amb la paraula por. 

Ara agafo el tren i en qualsevol moment 

l’angoixa i/o el moviment del tren 

faran que tremoli quan escric. 

O potser és el batec del poeta 

que es fa gran quan al món van maldades ? 

En tot, cerco sempre un equilibri, 

una síntesi precària. Transitem 

amb la motxilla massa plena 

de papers i elements superflus. 

I transitem traumatitzats i obedients..., 

i anem podant esbarzers 

i llençant les joguines que ja no ens serveixen,

i menjant musclos tot i el risc de ser tòxics 

o que de tant mirar m’enamori d’una altra,

i que el rellotge caigui al fons del riu

i que s’ofegui el temps. 

Ves tu a saber...

Fidel Picó

El poeta roig

Juliol 2016