Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 18 de març de 2019

La (meva...) (REVISADA)



Plany, ràbia..., sovint crit
d’homes i dones de carrer
perduts per una ciutat podrida de silencis.
Ofec de cants d’homes i dones,
intent d’hissar l’esguard
que el negre pànic enderroca.
Habitual naufragi,
oblidada esperança,
dissidència, clandestina amagada,
estimbats a la tenebra.
Dona plorant tanta solitud.

La boira bruta de tantes cruïlles,
el contenidor cremat i tants fums,
el plor del carrer en cendres
de les que mai no guanyen,
són els meus mots.
Homes i dones de carrer
que cada dia baixen al metro
per profanar el temple dels poetes,
per obeir els dies laborables blancs,
per cordar com poden la seva vida.


Un refugi a tanta desesperació humana.
És poca cosa més, la (meva) poesia.



El poeta roig (F.P.)
De 2008, refet: febrer 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)