M’allunyava de molts,
baixava pel riu,
fugia fins al Delta.
I allà baix,
una pols, fang amable,
un sud content,
solitud entollada,
flamencs drets amb la
pancarta del poeta.
I un vers que llença un
bes
que arriba a la badia
on jo, sol, miro
una aigua que deu
amagar
un gra d’arròs
que amaga una part de
mi.
Fugia fins al Delta,
i encara i sempre hi
fujo.
Poeta roig (Fidel Picó)
Novembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada