Foc foc foc joliu...

Molta pressa per constituir-te ?

O no, que perdríem l'emoció del poema...;

"visca la claror del foc !".

Han començat les carantoines,

les espurnes com indicis de desig

i de flama imparable.

Somnio el goig, l'escalfor dels nostres cossos

trobant-se a la intempèrie o en camp advers,

ensopegant-se de plaer

i Afrodita i el mar grec

perdent inexorablement el seny.

I el foc, altiu i foll, propagant-se

com un fluid de lava alliberada de la tirania,

-altrament anomenats cims airejats de la troica-.

"Foc foc foc joliu, creme crema amb gran delit,

Foc foc foc joliu alegra'm la nit..."

Fidel; Gener 2015