Les trinxeres de la llibertat

En un altre horitzó pots entreveure

com un seguit d’éssers muden, es descomponen

i/o fugen espaordits de la 3ª Via cap als extrems. 

Alguns, potser, ja han parlat massa, 

d’altres callen o es dediquen a mirar el mar, 

d’altres dubten i/o ‘desubstancialitzen’ els fets nacionals,

d’altres passen o això diuen,

i d’altres conspiren als despatxos o al temple del Pont Aeri.

Però molts eixamplen el camp

i juguen la seva protesta o estatus per les bandes,

i les bandes en van plenes,

i a ambdues es juga la batalla.

Les regles del joc han canviat.

I tu i jo som a la banda esquerra, 

amb els de la 1ª Via,

som els que volem marxar i més:

escapolir-nos per l’esquerra...

I els de la dreta són els de sempre, 

els que sempre ens han dit que NO

(no hi ha res a fer, absolutament res a fer !). 

I ara vindrà l’hora de la veritat, 

la dels extrems que no es toquen.

Nosaltres ja no volem jugar amb ells 

car mentalment ja estem en un altre camp 

i mirem un altre horitzó.

Comencem doncs a cavar trinxeres 

i que vinguin si cal.

Les seves mans són molt poderoses i fortes, 

però nosaltres tenim, ho tenim tot :

els poemes, les cançons, la il·lusió,

la consciència, la voluntat, l’alè, la força...,

i una multitud de punys disposats a molt, a tot i més !.

Hi serem tu i jo, i us esperem el 9N al col·legi electoral.

Ens veiem a les trinxeres de la llibertat !.