Algú crema primaveres i a alguns ens cou.
Un poeta rondina, punxa un núvol
i desferma l'aigua: dolç riu de plata, do del NO,
el crit rebel de l'àgora que ressona per les quatre arestes.
I les campanes emmudeixen i el foc s'apaivaga.
Romanen les cendres, la fumera d'un poeta inquiet,
i el riu a la recerca del delta per fondre's amb la mar.
El bomber, un poeta que ens torna a salvar la casa.
Fidel; 2009
D' un possible llibre ("Poesia, preguntes, pèrdues").
Interessant poema, Fidel. Tant de bo el poeta ens salvés la casa i, el món sencer.
ResponEliminasi no fos per la poesia! tu com a poeta saps com salvar la casa
ResponEliminaBombers apaga focs...amb paraules.
ResponEliminaMariola
Abraçada!