Poble i poesia

I

El poble

demana càstig, saliva, gemega combat, estossega,

eixampla colors, demana coratge, propaga orgasmes,

juga amb els mapes a fet i a amagar;

visita Versalles, menja pizzes, canta a la dutxa,

veu passar de llarg el veler des de la platja,

obre finestres i s’enamora,

pren un cafè o envia un WhatsApp.

Tu ? Tu fas un poema.

II

El poble

demana càstig, com tu; saliva, com tu;

gemega combat com tu; estossega com tu;

eixampla colors com tu; demana coratge com tu; propaga orgasmes com tu;

juga amb els mapes a fet i a amagar com tu;

visita Versalles com tu; menja pizzes com tu; canta a la dutxa com tu;

veu passar de llarg el veler des de la platja com tu;

obre finestres i s’enamora com tu;

pren un cafè o envia un WhatsApp com tu.

Tu com tots. I a vegades..., fas un poema.

III

Fugies del poble però el poble et va atrapar.

Vas obrir finestres i un vent de versos del poble

va omplir la teva cambra.

I recíprocament, algú va escoltar el teu cant.

El poble i tu o, més aviat, tu i o amb el poble.

Fidel; març de 2014