Al fons, de fons

Foto a partir d'un quadre : Aina Cortés Pinya

I

Vas mirar la mar al fons

i se’ns va fer de nit.

Hi havia però la mar de fons,

i pacients, des del llit

vam esperar l’alba :

vas encendre el poema

que només tu i jo sabíem traçar.

II

Després arribà el tedi

de la mar plana, rovellada,

les ones semblaven cansades.

Oblidàrem la poesia,

ales brutes de quitrà,

platja amb olor a alga podrida,

vent absent, aigua tèrbola,

res al fons i molta mar de fons.

Les metàfores deixades,

ploraren com la runa

o com aquella barca abandonada

que tu i jo ja no agafàrem mai més.

El poeta roig

Desembre 2018