...per comprar el pa

“Ser vell és una mana de postguerra”/

“Ser vell és que la guerra s’ha acabat”

Joan Margarit, a Casa de Misericòrdia

Sou els que feu cua per comprar el pa.

Som en una postguerra més endreçada,

esperant alguna cosa,

algun desamor o amant que no vindrà.

Dins, dalt, rere els vidres, miro la ferotge devastació.

Miro la solitud d’una dona ja gran.

Miro les meves pors,

la duresa dels dies l’absència de recers.

Acaba una guerra i a la cantonada n’assetja una altra.

Mai no acaben les guerres,

encara que ara siguin post i més endreçades.

Ara a fora,feu cues i espereu la vida

o la sinistre estadística de la corba dels morts de la nit.

A dins, tremolosos, mirem arrecerats

els que també són dins els iglús aplaudint

no sé quin coi de primavera,

esperant no sé quin coi de pluja:

el coi de tren que no vindrà,

o la puta guerra que no marxarà.

Aplaudint, esperant que tu sí,

tu tornis de comprar el ‘xusco’ de pa

i ella torni de suar a l’hospital.

Obre la porta: aquí som a recer,

t’aixoplugo els poemes.

Les guerres, les postguerres

també són una oportunitat

per esperar quelcom.

Per tornar a casa.

Primavera de 2020 (7/5/20)

El poeta roig Fidel

53è dia de confinament COVID-19