Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 de maig de 2020

...per comprar el pa



“Ser vell és una mana de postguerra”/
“Ser vell és que la guerra s’ha acabat”
Joan Margarit, a Casa de Misericòrdia


Sou els que feu cua per comprar el pa.
Som en una postguerra més endreçada,
esperant alguna cosa,
algun desamor o amant que no vindrà.
Dins, dalt, rere els vidres, miro la ferotge devastació.
Miro la solitud d’una dona ja gran.
Miro les meves pors,
la duresa dels dies l’absència de recers.
Acaba una guerra i a la cantonada n’assetja una altra.
Mai no acaben les guerres,
encara que ara siguin post i més endreçades.
Ara a fora,feu cues i espereu la vida
o la sinistre estadística de la corba dels morts de la nit.
A dins, tremolosos, mirem arrecerats
els que també són dins els iglús aplaudint
no sé quin coi de primavera,
esperant no sé quin coi de pluja:
el coi de tren que no vindrà,
o la puta guerra que no marxarà.
Aplaudint, esperant que tu sí,
tu tornis de comprar el ‘xusco’ de pa
i ella torni de suar a l’hospital.
Obre la porta: aquí som a recer,
t’aixoplugo els poemes.

Les guerres, les postguerres
també són una oportunitat
per esperar quelcom.
Per tornar a casa.



Primavera de 2020 (7/5/20)
El poeta roig Fidel
53è dia de confinament COVID-19

1 comentari:

  1. Un poema que toca... Que arriba... Real i per això agrada i ens colpeix.
    La poesia que no transmet no m'agrada. Aquest poema sí. 😍

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)