La teva saliva de tardor,
llavis xops com fullaraca
que reposa com un vers.
Desig d'anar més al fons,
la teva saliva de tardor profunda,
el petó que ja saps,
que no sé dir-vos.
La saliva d'aquell octubre,
aquelles besades,
les pluges i el riu salivant.
Tot el que vam sentir.
I sentir que les paraules
no poden arribar a sentir
la nostra fosca
i completa i plena i profunda
incandescència de goig i plaer.
Més al fons del fons,
el teu pou, la teva aigua...,
salivo, humiteges humitejo;
i baixo, entro -a/en/amb- tu.
El Poeta Roig
Fidel Picó
Juliol de 2020
Uff que bonic!! Saliva de tardor, la meva estació predilecta, em porta records. Gràcies per escriure.
ResponElimina