Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 20 de juny del 2020

Fugaçment



Som. Des de les coves del temps
som efímera mirada, 
engruna de desig que s’escapoleix,
s’enfonsa 
com un horitzó ja massa llunyà, 
com el frec d’una mà una nit d’estiu,
com l’instant lluminós de maig,
com el llampec d’un petó als llavis
el silenci posterior, la fuga eterna,
el fred de la nit i la vida:
un glaçó delimitat s’enfonsa,
apte per fondre’s.
Apte per plorar i fer memòria.
Apte per desitjar-te fugaçment.
Apte en temps de pluja.

Apte quan et cau 
–caiguda efímera- 
una gota de poesia 
que regalima pels teus ulls.


El poeta roig (F.P.)
Juny 2015/ Juny 2020 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)