Som. Des de les coves del temps
som efímera mirada,
engruna de desig que s’escapoleix,
s’enfonsa
com un horitzó ja massa llunyà,
com el frec d’una mà una nit d’estiu,
com l’instant lluminós de maig,
com el llampec d’un petó als llavis
el silenci posterior, la fuga eterna,
el fred de la nit i la vida:
un glaçó delimitat s’enfonsa,
apte per fondre’s.
Apte per plorar i fer memòria.
Apte per desitjar-te fugaçment.
Apte en temps de pluja.
Apte quan et cau
–caiguda efímera-
una gota de poesia
que regalima pels teus ulls.
El poeta roig (F.P.)
Juny 2015/ Juny 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada