Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 6 de juny de 2020

Aquestes esquerdes



                            “Serás uno más, perdido  (...)
                             soñando en algo mejor que no llega”
                                       (Jaime Gil de Biedma)


La vida transita 
resseguint una llarga esquerda, 
com la cicatriu d'aquell tren nocturn
des del qual no vaig saber besar-te.

I l'esquerda es fa més llarga i profunda
com un llarg viatge sense tresor,
com la ruta d'un mapa 
enterrat al pou dels oblits.
L'esquerda, la serp, el verí de la pèrdua.
Tanta i profunda pèrdua !...

i aquell tren on se'm van quedar els somnis
i aquells llavis que no vaig saber tastar.

(Aquelles, aquestes esquerdes)


El poeta roig
Fidel Picó
Maig-juny 2020

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)