Aquesta tarda.
Aquesta olor a fregit.
amb restes de foscor de pàrquing.
L'autobus cansat,
frenent prop de la parada.
Els peus de les noies
que trepitgen la vorera, que passen
i van qui sap on.
El llençaflames del sol
escampant el silenci dels poetes.
La persiana trencada.
La Transició transitant pel pedregar:
cua a la Meridiana
per sortir de Barna.
Hipercor i la mreva tieta Remei.
Espanya de penal i gràcies.
Estiu; Tribunal de Cuentas, codi penal;
l'odi que tot ho crema.
Les rodes dels cotxes,
les cames de les dones
dibuixades a la futura C-17.
Els teus ulls de cansada
perquè has tornat de les colònies.
Antònia Font al cotxe:
"puja el volum, aquests són bons!".
Aquesta primera tarda de juliol.
Aquestes hamburgueses d'escalivada.
Aquesta fugida o incursió
cap a l'interior del país.
L'autobus que frena
i els peus de les noies
que trepitgen la vorera, que passen
i van qui sap on
i el llençaflames del sol
fumigant carrers que tenen set de tu,
o simplement, que tenen set.
Aquesta tarda.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Juliol de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada