Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 17 de juliol de 2021

Aquesta tarda


 

Aquesta tarda.

Aquesta olor a fregit.

amb restes de foscor de pàrquing.

L'autobus cansat,

frenent prop de la parada.

Els peus de les noies

que trepitgen la vorera, que passen

i van qui sap on.

El llençaflames del sol

escampant el silenci dels poetes.

La persiana trencada.

La Transició transitant pel pedregar:

cua a la Meridiana

per sortir de Barna.

Hipercor i la mreva tieta Remei.

Espanya de penal i gràcies.

Estiu; Tribunal de Cuentas, codi penal;

l'odi que tot ho crema.

Les rodes dels cotxes,

les cames de les dones

dibuixades a la futura C-17.

Els teus ulls de cansada

perquè has tornat de les colònies.

Antònia Font al cotxe:

"puja el volum, aquests són bons!".

Aquesta primera tarda de juliol.

Aquestes hamburgueses d'escalivada.

Aquesta fugida o incursió

cap a l'interior del país.

L'autobus que frena

i els peus de les noies

que trepitgen la vorera, que passen

i van qui sap on

i el llençaflames del sol

fumigant carrers que tenen set de tu,

o simplement, que tenen set.


Aquesta tarda.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol de 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)