Desplego crits inspirats en poemes de combat
o, més aviat enlairo poemes de combat
que emanen dels crits del carrer.
Trec la pols a mots i metàfores
i un allau de poetes compromesos m'alcen del llit.
Les mans fugen de les butxaques
per buscar d'altres mans,
i un tren barrina les muntanyes
per passar a l'altre costat del mur.
Em llenço. Faig esclatar les lleganyes de l'alba
i, amb les primeres i joioses llums de tardor,
aterro als teus ulls rebels
que em coronen de vertigen
però m'amaren de llum i desig.
Fidel; finals de setembre de 2014
M'agrada Fidel!
ResponEliminaAlçar-se del llit amb el peu esquerre i fer poesia valenta.
ResponEliminaM'agrada, enhorabona pel raconet!
Com em fan trontollar els teus poemes. Molt, m'agradat, molt.
ResponElimina