Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 16 de novembre de 2019

Som tant



 “Som la paraula silenciada,
         som la revolta en un sol crit”

                Obrint Pas (‘Som’)


Som els que som tant
i no vam ser res.
Som les ones d’arreu,
la llavor fecunda,
l’arrel amagada
que fa que floreixin les albes.
Som el cant dels carrers.
Som tu, vosaltres, elles i ells;
som el nosaltres que s’escampa
com somni, com taca d’amor.
Som la cançó de la Vila,
el peix de colors que se’ls esmuny.
Som les qui surten de les pedres.
Som els qui empenyen el filat,
som la muralla oberta,
les qui tenen gana.
Som l’esllavissada, l’aldarull i la festa.
Som la tempesta que s’entesta.
Som el poema a la terra,
la llum entre reixes,
el bolet que no esperes,
l’amor per si et queixes.
Som la tendresa, la mà estesa.
Som el tsunami,
la pedra sense por
que per fi canta.

Som els que som tant
i no vam ser res.


El poeta Roig (F.P.)
Novembre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)