Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 9 de març del 2018

Animàlia (per exemple)




 Per exemple un gripau saltant al coll d’un polític de dretes.
Una sargantana resseguint l’esquerda que separa el nou del vell.
Un lleó mirant de lluny la corrua de corruptes,
o els enclenxinats elefants blavíssims del Círculo Ecuestre.
Un gos bordant al pati on el poeta es petoneja amb alguns mots trapelles.
Un gat endormiscat mirant la noia que mira ‘Operación Triunfo’ a la TV.
Per exemple, un poll amagat a punt de somriure.
Una rata a la claveguera jugant amb un príncep blau.
Un hipopòtam badallant més del normal quan el futur catedràtic llegeix la tesi.
Una mosca despistada enclastada al llum principal de la sala principal
on deliberen ses senyories, els magistrats del Tribunal Constitucional.
Per exemple, un ocell volant, apropant-se des de fora a una gàbia,
mirant-la fixament i que, abans de fugir, fa una immensa botifarra de pagès.  
Una vaca desobeint la filferrada  que quan plou fot més por que un mur de color rosa.
Una abella , un rus plegat d’abelles comandades per la dinastia borbònica
improbablement feminitzada, més aviat supervisada per l’abellot l’avi carca del FMI.
Una formiga currant en precari, maltractada
per la bamba d’un puto masclista assassí, que, petita i decidida decideix fer vaga general.
Per exemple, una balena que fa teatre i posa dempeus l’auditori dels teus somnis
i que plora quan mira ‘Moby dick’.
Una cuca de llum que fa un gol per l’escaire
i la lluna que s’alça encara més i crida “gol, gol !!!”.
Un cargol que puja la muntanya, es cansa, s’atura i diu “a la merda !!!” que pugi el sogre.
Un pingüí que fot el camp de la sauna
en que s’ha convertit un estat espanyol sota els efectes nefastos del canvi climàtic.
Un brau que no vol entrar a la plaça, es queda al carrer, fa mitja cua, creua la ciutat,
passa pel suburbi, i s’allunya camp enllà fent l’apertura en comptes del tancament.

Un zoològic, animàlia park, que fa la gàbia i tanca bèsties i val un dineral.
Millor si es creuen lliures i juguen o fan la punyeta a alguns o... a tothom !

Un ésser humà, un home, una dona, un nen, sobretot un infant,
resseguint l’esquerda de la humanitat, i que simplement,
fa un
poema.
(Per exemple ).


Fidel Picó, el poeta roig
Març de 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)