“allà ferits
-a la carícia d’un mal
que no trenqui, d’un mal
que no abraoni..
“Cura”; Blanca Llum Vidal
Una mar que no fracturi.
Un precipici que no et tregui a plorar.
Una pedra que no et deixi indiferent.
Un crit que no abraoni.
Un rellotge que no se’t cruspeixi.
Un poema que no digui que no.
Un tren que sempre et digui ‘sí’.
Uns ulls que mirin les illes del ‘sí’.
Un pont que abraci hivern i primavera.
Un cim nevat quan s’aixeca l’alba
i el roig sol donant llum
al blanc vestit de gala
i un lliure silenci de fons
afirmant el nou dia.
I sí. I tu. I molt.
Fidel Picó;
el poeta roig
Març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada