Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 26 de desembre del 2020

Temps d'arrossegament

 



Temps d’arrossegament; temps de fons.

De mar de fons, de pous, de peus nafrats,

d’ocells refredats, temps d’amagar les ales,

de rebels espantosament..., callats.

Temps de piscines sense aigua,

de llacs pansits i mars enfebrats.

Temps de rostres tapats, d’ulls enfonsats,

de babaus constipats i trens a la via morta atipats.

Temps de vents glaçats que xisclen ràbia.

 

Temps d’arrossegament, de fons

de peixos vermells moribunds a la xarxa.

D’espantaocells picotejats i encara més espantats.

Temps de llàgrimes de llimona.

Temps de pilotes punxant i amb nines plorant,

temps de fongs, cantautors corcats

i cucs a la fusta del temps. Temps de vi ranci.

Temps de profunds megàfons. Temps de pous,

temps que et cous, d’angoixes i de velletes coixes.

 

Temps peluts com potes de cranc.

Temps perdut. Arrossegat

pels remolins de l’absència...

 

Temps sense tu.

 

 

El Poeta roig (Fidel Picó)

Desembre 2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)