Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 de juliol del 2022

Foc


 

La terrassa treu foc

i els rics encenen totes les flames.

Les parets i les cadires cremen

i els obrers fa anys que s’han cremat.

 

Fins i tot la platja

té indicis de sufocament

i em porten a aquell desert de sal.

Els focs avancen,

la terrassa treu foc

i els porcs senglar

baixen pel carrer Balmes

mentre jo tinc la nit tropical a sobre

i suo i suo sense desig.

 

Els bombers fan el que poden,

l’avinguda Diagonal sembla un llançaflames,

la via de tren plora de dolor.

 

Els comandants

m’han robat el comandament;

les alarmes fallen,

quin fotut silenci !

 

El clima mata.

 

 

Poeta Roig (FP)

Juny-juliol 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)