La terrassa treu
foc
i els rics
encenen totes les flames.
Les parets i les
cadires cremen
i els obrers fa
anys que s’han cremat.
Fins i tot la
platja
té indicis de
sufocament
i em porten a
aquell desert de sal.
Els focs
avancen,
la terrassa treu
foc
i els porcs
senglar
baixen pel
carrer Balmes
mentre jo tinc
la nit tropical a sobre
i suo i suo
sense desig.
Els bombers fan
el que poden,
l’avinguda Diagonal
sembla un llançaflames,
la via de tren
plora de dolor.
Els comandants
m’han robat el
comandament;
les alarmes
fallen,
quin fotut
silenci !
El clima mata.
Poeta Roig (FP)
Juny-juliol 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada