A partir d'avui, aquest serà l'espai dels meus mots.
Aquí hi tindreu els meus cants de lletrafoll empedernit; les meves reflexions, les meves metàfores, el meu foc, el meu mar, els meus plors, les meves alegries, reflexions, crítiques, sentiments, raons i sense raons, inquietuds...
Aquí un poeta roig vessant crits.
Els crits i els silencis que sempre m'acompanyen.
Desitjant que el podem gaudir plegats. Que les lletres, la poesia, els somnis com la nit de reis ens acompanyin sempre.
Resistint, creant, construint...; llegint, sentint.... Vivint sempre.
"...A aquestes alçades, amiga, la nit em
cansa,
però sempre se’m claven els teus ulls
com estels esmolats que no aturen el
meu caminar.
Renaixença li dius ...? Jo en dic
resistència".
(Fidel; 2010)Fidel; 31 d'octubre de 2012
Fidel, et felicito per aquesta iniciativa de fer el blog. Aquests és un mitjà de difussió extraordinari, t'ho dic per experiència, ja fa temps que escric en el meu blog
ResponEliminafrancesccornado.blogspot.com
i et puc dir que els textos s'estenen arreu del món. Pots arribar a tenir seguidors "fidels" que t'aportaran el seus comentaris magnífics.
Endavant,
salut
Francesc Cornadó
Felicitats, Fidel, per molts anys de 'paraules en roig' i d'espases fermes!
ResponEliminaabraçades :))
empar
Estimat Fidel, felicitats pel blog i pels teus versos, sempre un crit de denúncia, de roja veritat que sagna, i també, sempre, d'esperança en la nostra pròpia força. Per molts anys!
ResponEliminaSilvia-allan