Inclòs en el meu primer llibre “Reclamo la
paraula”. Us presento aquest ‘vell’ i senzillet poema, mencionat i seleccionat
en un concurs de Catalunya Ràdio (La Catalana de lletres) i editat entre d’altres
en un llibre, ja fa anys (2004-2005).
La vida sols es viu vivint-la,
o maleint-la....
I diuen que el que compta és l’esforç de
cada
dia sobrevivint tenaçment enfront aquells
qui creuen que cada gest eixampla les seves
esperances que, com quasi sempre
són les nostres desesperances, perquè
cada gest cau al pou de la nostra
humiliació.
Podem esperar i ho esperem tot,
inclosa una senzilla ampolla de vi...
Podem
esperar, però poc és el temps
que ens queda als desterrats de sota terra,
perquè els núvols avancen a corre cuita
i la nostra cristal·lina i contumaç paciència...,
no té els límits que nosaltres mateixos
ens vulguem posar ?
Cada dia ens despertem amb l’afany
de no rendir-nos entre tant d’ofec,
entre tants gestos de frustracions creuades.
Però persistim vivint la vida,
o maleint.-la...
Desembre
de 2004, corregida Juliol de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada