Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 11 de maig de 2021

Les paraules i l'incendi

 




Les paraules es desfan
quan apareix el teu cos.
Arriben els udols de la carn
com pètal jugant a poeta;
cauen llums i estels,
callen violins;
brillen els teus pits,
la mar desa els mots
sota l'ona del teu coixí;
i un llumí s'encén
i punt i coma, coma i seguit

i l'incendi s'apodera
de tota la nit
i la nit són flames
i alguns punts suspensius
perquè res cal dir
i tot per fer.


El poeta roig (Fidel Picó).
Abril 2020



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)