Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 7 de maig de 2021

Ansietat

 


I

Ansieges. 
Busques el poema -l’ansieges- 
per endinsar-t’hi en ell.
Com un espeleòleg 
que baixa als tresors de la foscor.
Ansieges. Ansieges i baixes
a les grutes de l’ànima
quan la fricció cap i cos
et fa baixar més i més
-i ansieges, ansieges-
i busques i busques
el poema que no arriba.
I hi manca aire, 
i la suor freda, la solitud, la foscor...;
el cos que diu mal
quan creus morir –l’imagines, ho veus-,
i ansieges, ansieges, ansieges...


II
Fins que sents una gota d’aigua
que cau suau
com un petó, una carícia,
una metàfora fulgent.
I llavors ansieges, ansieges VIURE,
i de la fricció en fas un desig,
una flor, un amor,
un poema navegable
per on seguir sentint el joc,
i malgrat baixar,
escoltar les aigües
de les càlides profunditats
i capbussar-t’hi com en espeleòleg,
buscant sempre tresors,
amb mil-i-una pors,
quatre peixos vermells
i tres esperances.


El Poeta roig (Fidel Picó)
Abril – Maig de 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)