Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 21 de juny del 2013

T’espero, no quedem


No quedem per feina.
T’he esperat a la cruïlla on els cotxes,
multidireccionals, viatgen sense esma.
A la cruïlla dels crits valents
on les banderes reposen per una altra ocasió.
He esperat. No he fet l’amor ni la guerra,
t’he esperat. No has vingut.
El missatge del mòbil ha estat prou clar:
-“tinc feina, ho sento, un altre dia d’acord?”.
Molt evocador. Mentre apago el mòbil,
veig la cruïlla com un nus sufocant;
mancat d’oxigen, surto de l’atzucac
per, almenys, fer la guerra. Pobre de mi...,
quin mal guerrer..., lluitar per saber que no m’esperes.
Que poc cinematogràfic, que poc heroi que sóc !

Enarboro banderes sota els auspicis de ningú,
només t’espero, sense fer l’amor ni l’heroi,
espero una guerra perduda sense tu.



Fidel; novembre de 2010

3 comentaris:

  1. No hi ha res més melancòlic, però alhora més poètic, que esperar una guerra perduda.
    Punyent, Fidel...

    ResponElimina
  2. Molt poètic, és cert ... les guerres perdudes per endavant es batallen amb un mateix...

    Espere el següent!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)