Magna aventura,
gorges
laberíntiques.
Camins cap al mar.
Davant els teus
ulls,
meandres de glòria.
Més a baix, el mar.
Les ones ballen
i el vent udola com
tu.
Mar de poetes.
Palpo l’esquena.
Els meus dits creuen
el golf.
Llisco pel teu mar.
Cercant les ones
dibuixo punts
suspensius.
Aquest silenci...
Vinc i no me’n vaig.
Les ones capitulen.
M‘acull la sorra.
Navegaren lluny.
“Terra, terra !”,
digueren.
Volien besar.
T’esquitxes de sal.
L’escuma sembla un
regal;
cresta, somni blanc.
Fossa marina
engendrant
profunditats.
Cràter dels pobres.
Cloïssa closa.
Demolidor de somnis.
Tancat a dins : por.
1 de Maig de 2013
Udolant boig... de poesia.
ResponEliminaLa mar és lo teu Fidel!
mariola
Un conjunt de haikús és com un conjunt de petites joies. Semblen aquests collarets, un diamant al costat de l'altre, fan una peça resplendent.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Gràcies. Se que no són del tot normatius, almenys alguns però a vegades m'agrada intentar fer-ne de haikus. Un aprenentatge i un repte alt: amb molt poc dir molt.
ResponElimina