L’ombra blanca del cavall corre boirosa
esquitxant les aigües d’un riu groc.
Per l’altre vall, el meu riu, en que hi baixa
un fustot podrit entre aigües cristal·lines.
El meu avui neda entre cràters molls i mots blaus.
Però els cavalls s’han perdut, i els baguls
on s’acumulaven els meus tresors,
han quedat trossejats en mil bocins.
Edifico el futur a base de renúncies
escampades finalment pel mar,
on es guarden crits, silencis, cartes d’amor...
Com les teves cendres al fons del mar,
la meva memòria..., les meves fustes,
que un dia la mar retornarà un hivern
en alguna platja. Llavors potser
ja podré fitar com nous cavalls al trot
salten els obstacles que la vida
i un passat groc van estampar.
Dalt del cavall ella, la poesia,
travessa la platja i em somriu.
Fidel; abril de 2008
Està molt bé que et somrigués la poesia Fidel!
ResponEliminaJo m'alegro per tots :-)
que el mar et torni aviat tots els teus tresors... segur que el bagul on guardes els somnis estarà intacte
ResponElimina