Els pronoms febles
m’afebleixen,
els relatius em fan
dubtar de mi.
La substitució
pronominal
és un atzucac de
proporcions majúscules.
Ah sí ?, els
gerundis copulatius són incorrectes,
això ho he estudiat
avui.
Hi ha sons fricatius
i africats, sords i sonors,
però no tinc clar on
va la poesia en tot plegat.
Reguitzell
d’oracions:
substantives,
adverbials, compostes...;
i de sintagmes...; i
tots ells amb un munt de complements
que semblen un
castell inexpugnable.
I ja veieu..., jo
substituint oracions per versos,
exprimint fins les
darreres conseqüències
el suc de la
gramàtica, subvertint-la.
Més enllà de les
lletres... les paraules,
un aprenentatge
infinit
cap al cim de les
emocions.
“Una cloïssa oberta
al mar”.
Mots oberts, plens
de ferralla o vitamina D.
La funció sintàctica
?, em preguntareu.
Els dominis del
sistema lingüístic
són la base per
saber els secrets de la poesia pura.
Pur pulcre, de
nivell avançat:
la llengua com a
arma carregada per vigilar,
o la llengua per
assaborir el goig
dels teus petons,
els teus versos.
Per fabricar
emocions, aixecar anhels
i construir aquell
niu on arrecerar-nos
de la tempesta de
glaç
que deixen caure
insignes lingüistes.
Fidel; 29 de maig de
2013
ets gran Fidel fins i tot d'un examen has parit un poema
ResponEliminaM'ha agradat. L'he trobat molt original!
ResponElimina