Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 9 de juny del 2013

Difuminen...


Apagat el foc,
bado pel crepuscle dels teus silencis.
Em cau un pètal desesmat
com la pèrdua d’un somni.
Marxes sense dir-me res,
les brases treuen fum
i per la xemeneia surt un poema
que l’aire i el crepuscle difuminen fins sempre.


 Fidel; maig de 2013
Publicat per a

3 comentaris:

  1. MartinaH9 de juny del 2013, a les 1:29

    Apagat el foc, però, i de vegades... en queda alguna espurna.

    ResponElimina
  2. Carme A.9 de juny del 2013, a les 8:24

    Haurem d'estAr atents als núVols que passen...
    M'ha encantat el poema

    ResponElimina
  3. Xelo IProu9 de juny del 2013, a les 11:22

    sempre cal estar atiant el foc... estic molt tova i aquest poema m'ha fet més gran el nus que tinc a la gola

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)