Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 2 de maig del 2013

Il·lusions

Estimades il·lusions :
Encara no m'heu fatigat.
Cridaners, juganers
com nens al pati de l'escola,
encara m'esteneu els braços
abraçant aquelles muntanyes del desglaç,
horitzons blancs de lluna, blaus de mar...
Estimades il·lusions;
encara sóc aquell adolescent
que a l'hora del pati aguaitava
la senda cap al fons del mar.
Ara, copso els ulls de les meves filles:
cridaners, juganers...m'abracen
quan contemplen aquesta immensa
catifa blava de sempre.
I les ones que van llençant poemes
refrescants als meus peus.
Sempre viatjant amb mi, il·lusions.


Fidel; abril de 2013

2 comentaris:

  1. que les il·lusions mai t'abandonen, sempre han sigut necessàries, en aquests temps són més que convenients

    ResponElimina
  2. Sense il•lusió potser no hi ha desil•lusió; però sense ella, no hi ha VIDA.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)