Us he dut aquí dalt,
encara lluny del cel
inabastable,
però abraçats de llum
i a tocar d’un precís i joiós
niu de silencis.
‘Aquí estarem salvats de la
maldat del món’, va dir un poeta.
Excessiva pretensió, però a
recer d’aquesta atalaia,
tal vegada ens farem un xic
més forts
dels embats externs que ens
assetgen.
Plegats, filles meves, farem
aquell dibuix.
Fitarem el tràfec de sota i
traçarem
un munt de formiguetes
estressades
que vaguen, entre crits, sense
cap tipus de poesia.
Nosaltres tan sols plorarem,
car som com ells,
i abandonarem el dibuix a la
caixa dels vells records.
Us he dut aquí dalt; plens
d’espai i llum i metàfores
per on mirar el món i
resistir. Sobreviure altius,
jo tot fent el primer poema
d’aquest abril;
vosaltres els vostres
dibuixos
de multituds diminutes
resistint
les armades conductes dels de
dalt de tot.
Fidel; abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada