Em
capbusso per l’aigua dels teus ulls.
El
meu oxigen es dissolt
en
el teu i l’hidrogen fa la resta.
M’obro
per copsar els teus coralls
i
els peixets vermells que t’acompanyen fan la resta.
Trec
el cap per respirar, prenc aire,
i
altre cop cap a tu fent la resta.
La
resta, les divisions, la suma i les multiplicacions del desig.
I
l’estadística que posa el percentatge,
i
la química la fórmula.
Però
hi ha quelcom més en un poema.
L’aigua
és tot un mar;
els
teus ulls tot un somni.
Em
banyo pel teu somni,
llisco
per les ones del teu cos
i
em capbusso curull de goig i glòria.
Sóc
al llindar d’una quimera anomenada... plenitud
(
i la realitat fa la resta, la suma, la...).
Fidel:
maig de 2013
Original i divertit alhora que tendre Fidel ... Enhorabona!
ResponEliminaM'agrada aquesta visió marítim(o)-matemàtica de l'amor i/(o) el desig.
ResponEliminaNovedosa i... refrescant!
encisador, aquest Fidel tendre també m'agrada
ResponEliminaOriginal i tendre.... M'agraden els vostres comentaris ! Gràcies. Imaginant sempre, a partir de fets reals (o és a l'inrevés ?).
ResponElimina