Estimades il·lusions :
Encara no m'heu fatigat.
Cridaners, juganers
com nens al pati de l'escola,
encara m'esteneu els braços
abraçant aquelles muntanyes del desglaç,
horitzons blancs de lluna, blaus de mar...
Estimades il·lusions;
encara sóc aquell adolescent
que a l'hora del pati aguaitava
la senda cap al fons del mar.
Ara, copso els ulls de les meves filles:
cridaners, juganers...m'abracen
quan contemplen aquesta immensa
catifa blava de sempre.
I les ones que van llençant poemes
refrescants als meus peus.
Sempre viatjant amb mi, il·lusions.
Fidel; abril de 2013
que les il·lusions mai t'abandonen, sempre han sigut necessàries, en aquests temps són més que convenients
ResponEliminaSense il•lusió potser no hi ha desil•lusió; però sense ella, no hi ha VIDA.
ResponElimina