Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 30 de novembre del 2012

Un país....



I el meu país ja no és un desert
sense rius nets i amb quatre cactus,
ja no hi trobem un oasi grandiloqüent
ni un silenci negre vestit de dol.

El meu país és un tsunami de ciutadans,
uns infants que bramen per una escola,
poetes que escriuen verbs
de guerrilla cívica, pacífica, incipient,
joves que creuen en els colors dels estels al vent.

Un país imparable que crida llibertat,
una muntanya transversal de viatges decidits.
Un mar depurat i amb horitzó cristal·lí
arrissat de recerca, bullint de desigs,
enarborat d’arbres ventats com banderes al cel.

El meu país, un regal de reis,
una flama que dansa sensual de gent,
un despertar que no es reclou al convent;
una terra xopa d’anhels esperant un nou tren.


Fidel; octubre 2012

2 comentaris:

  1. Un país, un crit, un clam. Un poema que és un crit, però assenyat aquest crit i demano que segueixi aquell camí ben marcat pel nostre poble. Un poema que en diria de punt i apart, ara cal posar-se a caminar i treballar pel nostre futur. Un bloc ben bonic Fidel, t'aniré visitant.

    Ferran

    ResponElimina
  2. Sí! Aquest és el nostre país, la nostra terra, la gent que vol tirar endavant, que clama per viure en pau i en la nostra llengua pròpia! I ara és l'hora dels poetes- com sempre ho és- i de les accions! Que no s'ofegui el crit!
    Fideeeel!!! muaaaacs!!!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)