I
el meu país ja no és un desert
sense
rius nets i amb quatre cactus,
ja
no hi trobem un oasi grandiloqüent
ni
un silenci negre vestit de dol.
El
meu país és un tsunami de ciutadans,
uns
infants que bramen per una escola,
poetes
que escriuen verbs
de
guerrilla cívica, pacífica, incipient,
joves
que creuen en els colors dels estels al vent.
Un
país imparable que crida llibertat,
una
muntanya transversal de viatges decidits.
Un
mar depurat i amb horitzó cristal·lí
arrissat
de recerca, bullint de desigs,
enarborat
d’arbres ventats com banderes al cel.
El
meu país, un regal de reis,
una
flama que dansa sensual de gent,
un
despertar que no es reclou al convent;
una
terra xopa d’anhels esperant un nou tren.
Fidel; octubre 2012
Un país, un crit, un clam. Un poema que és un crit, però assenyat aquest crit i demano que segueixi aquell camí ben marcat pel nostre poble. Un poema que en diria de punt i apart, ara cal posar-se a caminar i treballar pel nostre futur. Un bloc ben bonic Fidel, t'aniré visitant.
ResponEliminaFerran
Sí! Aquest és el nostre país, la nostra terra, la gent que vol tirar endavant, que clama per viure en pau i en la nostra llengua pròpia! I ara és l'hora dels poetes- com sempre ho és- i de les accions! Que no s'ofegui el crit!
ResponEliminaFideeeel!!! muaaaacs!!!